Montserrat Figueras

Concerts, Simfonies

1942 - 2011
Més sobre Montserrat Figueras
Sobre nosaltres

Montserrat Figueras

Montserrat Figueras (1942 – 2011) fou una important soprano, referent essencial en la interpretació d’un vast repertori vocal de les èpoques medieval, renaixentista i barroca. Nascuda a Barcelona en el si d’una familia de melòmans, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basilensis així com a la Musikakademie de Basilea, Suïssa. Des de jove, col·laborà amb Enric Gispert i amb la formació de música medieval Ars Musicae. Des de 1966 estudià les tècniques de cant antigues, des dels trobadors fins al barroc, desenvolupant així un concepte molt personal que bevia directament de les fonts originals, tant històriques com tradicionals al marge de les influències post-romàntiques. Des de 1967 establí amb Jordi Savall una unió tant artística com humana, especialment fructífera en les diverses activitats pedagògiques, d’investigació i de creació, desenvolupant un estil interpretatiu renovador, caracteritzat per compaginar una gran fidelitat a les fonts històriques amb una extraordinària capacitat creativa i expressiva que ha marcat l’evolució de tot el moviment de la música històrica. Participà entre 1974 i 1989 en la fundació dels conjunts Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. Amb ells i com a solista, abordà la recuperació d’un patrimoni tan excepcional com eclèctic, actuant regularment als principals festivals del món. Cal destacar les seves màgiques interpretacions en els àlbums El Cant de la Sibil·la, Ninna Nanna, Diáspora Sefardí, Battaglie & Lamenti de Monteverdi, Peri, Fontei i Strozzi (2000), i la seva participació als llibre-discs Don Quijote de la Mancha: Romances y Músicas (2005), Christophorus Columbus. Els paradisos perduts (2006), Francisco Javier. La ruta de Oriente (2007) i Jerusalem (2008), Le Royaume Oublié, la tragédie cathare (2009) i Dynastie Borgia (2010) que ha rebut el “Grammy Award 2011” en la categoria “Best Small Ensemble Performance”. El seu darrer disc com a solista, Lux Feminae (Alia Vox) obtingué l’aplaudiment incondicional de la crítica tant nacional com internacional. Debutà al Gran Teatre del Liceu l’any 1991 amb Una cosa rara de Vicent Martín i Soler, sota la direcció de Jordi Savall, i el 1993 amb L’Orfeo de Monteverdi. Actuà, a més, regularment, als principals festivals d’Europa, d’Amèrica i Orient. Fou fundadora, juntament amb Jordi Savall, del segell discogràfic Alia Vox, amb el qual enregistrà un gran nombre de discs. Els seus enregistraments han rebut nombroses distincions internacionals, entre elles el Grand Prix de l’Académie du Disque Français, l’Edison Kasiek, el Grand Prix de la Nouvelle Académie du Disque, el Gran Premi de la Nova Acadèmia el Disc i el Gran Premi de l’Académie Charles-Cros. El 2003 el govern francès li atorgà el títol honorífic “Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres” i al 2008 juntament amb Jordi Savall foren nomenats “Artistes per la Pau” dins del programa “Ambaixadors de bona voluntat” de la UNESCO. El 2011 fou distingida amb amb la Creu de Sant Jordi pel govern de Catalunya per la seva valuosa contribució a la recuperació de la música antiga i, paral·lelament, fou distingida amb el títol honorífic de “Commandeur de l’Ordre des Arts et des Lettres” pel ministeri de cultura francès.