ELS PREUS PER A LA UE SÓN AMB IVA INCLÒS. INICIA SESSIÓ PER CONSULTAR EL TEU PREU

ELS PREUS PER A LA UE SÓN AMB IVA INCLÒS. INICIA SESSIÓ PER CONSULTAR EL TEU PREU
  • CHRISTOPHORUS COLUMBUS Lost Paradises
  • CHRISTOPHORUS COLUMBUS Lost Paradises
Shop > SACD
CHRISTOPHORUS COLUMBUS Lost Paradises
32,00 TAX INC.
+ cost d'enviament
Info

Referència: AVSA9850

  • Hespèrion XXI
  • a Capella Reial De Catalunya
  • Jordi Savall

El nostre passat no és només nostre. L’espai geogràfic que la nostra cultura ha ocupat al llarg dels segles ha inclòs al seu dedins gent diversa amb d’altres formes culturals i religioses com, en els temps de l’antiga Hespèria, la musulmana i la jueva. Però durant l’Edat Mitjana –que va ser, com l’actual, una època d’odis religiosos i d’incomprensió– el paradís de l’Hespèria de les “Tres Cultures” es va anar degradant, i tot i la intolerància i les crueltats, àrabs i jueus habitaven entre nosaltres, vivien com nosaltres, eren nosaltres. A finals del segle XV, després de la conquesta de Granada, foren expulsats o convertits per decret, i la seva marxa significà la fi d’una època, la pèrdua d’un paradís possible: els textos ho denuncien, les músiques ho ploren, la memòria ho il·lumina i la nostra consciència ho dignifica.

Informació adicional
Intèrprets

Montserrat Figueras,
La Capella Reial de Catalunya,
Hespèrion XXI,
Direcció: Jordi Savall

Recitants: Núria Espert, Francisco Rojas, Manuel Forcano

Llista de Temes

Disc I

I PROFECIAS Y EVOCACIONES ANTIGUAS
Medea. (Tragedia, Acto II) – Séneca (s. I d.C)
Música: Coro: G. Binchois; Solo: Anónimo s. XII
(textos citados y traducidos por Colón en su Libro de las Profecías)
1-10 Invocación: Coro: Tethysque novos detegat orbes
Evocación 1: Medea: Nunc iam cessit pontus
Recitados: “Venient annis sæcula” / “Vendrán los tardos años”

1408 Reinado del Emir Nazarí Yusuf III
11. Música: Himno Sufí (improvisación instrumental)
12. Recitado: Descripción de las bellezas de Granada – Ibn Battuta, Los Viajes
13. Música: Mowachah Billadi askara min aadbi Llama Instr. Al-Andalus

II CONQUISTAS Y NACIMIENTO DE COLON
1410 (Septiembre) Las tropas del infante Fernando conquistan Antequera
14. Romance antiguo: El moro de Antequera (Anónimo Sefardí)
15. Recitado: “Estando el infante sobre Antequera…” Crónica de los Reyes de Castilla, cap. XXIX
16. Música: Zappay (instr.) CMM 20

1443 (Febrero) Alfonso V el Magnánimo entra en Nápoles
17. Música: Collinetto (instr.) CMM 22
Recitado: “Ací diré la gran honor que fon feta al senyor rei…” (Dietari de Melcior Miralles, cura del rey Alfonso V y Vicario de la Catedral de Valencia)
18. Villota: Dindirindin – Anónimo CMM 127 2’02

1451 (Octubre) Nace Cristóbal Colón
19. Música: Recitado: “Siendo sus antepasados de la real sangre…” Hernando de Colón
20. Strambotto: O tempo bono – Anónimo CMM 132

III NUEVAS RUTAS Y GRANDES PROYECTOS
1474 (25 de Junio) Carta del físico de Florencia Toscanelli enviada al Príncipe Don Juan
21. Recitado: “Mito ergo sue maiestati cartam, manibus meis factam…”
22. Basse Dance: Mappa mundi (Kyrie de la Misa Mappa Mundi) ­– Johannes Cornago

1480 Naufragio en el Cabo de San Vicente
23. Recitado: “El Almirante salió al encuentro de cuatro grandes galeras venecianas…” (Hernando de Colón, Vida del Almirante)

1485 Casamiento de Colón durante su estancia en Portugal
24. Improvisación: Melodía antigua (s. XI)
25. Villancico: Meis olhos van por lo mare – Anónimo CMP 453

1486 Colón presenta su proyecto a los Reyes Católicos
26. Recitado: “Finalmente, atendiéndose al uso castellano…”
27. Frottola: In te Domine speravi – Josquin des Près CMP 84

IV EL FIN DEL AL-ANDALUS
28. Improvisación melodía arabo-andaluza
Poema en piedra de la Alhambra de Granada
29. Recitado: Texto en árabe de Ibn Zamrak
30. Jarcha: Ya amlaja halki (Andalucía s. XIII)

1492 (2 de Enero) La Conquista de Granada
31. Música: La Spagna (instr.)
32. Recitado: “Pasaron Julio e Agosto…”
Del partido de la Alhambra y de cómo se dio Granada, por Andrés Bernaldez
33-34 Villancico: Levanta pascual que Granada es tomada – Juan del Enzina CMP 184
35. Romance: Qu’es de ti, desconsolado – Juan del Enzina CMP

~

Disc II

V LA DIASPORA SEFARDI
1. Música: Las Estrellas de los cielos (Anónimo Sefardí)
La Santa Inquisición
2. Himno: Patres nostri peccaverunt – Johannes Cornago CMM 2

1492 (31 de marzo) Expulsión de los Judíos no convertidos
3. Recitado: Edicto de Expulsión de los judíos, Joan Coloma (Secret. de los Reyes)
4. Recitado: Oración en arameo: Ha lahma ‘anya
5. Música: El pan de la aflicción (Oración en Ladino)
Testimonio de la expulsión de los judíos
6. Música: Recitado: “En contados meses…” Testimonio de la expulsión de los judíos
7. Lamentación en hebreo: Mà aidéj? Mà adamélaj – Anónimo

VI DESCUBRIMIENTOS Y AGRAVIOS
1492 (3 de octubre) Primer viaje de Colón
8. Recitado: Cristóbal Colón, Carta a los Reyes Católicos (Primer viaje)
9. Música: Voca la galiera (instr.) – Anónimo CMM 18

1492 (12 de octubre) Desde la Carabela de la Pinta se ve el nuevo mundo
10. Recitado: “Navegó al Ouesudeste…”

1502 Conversión forzosa de todos los moros de los Reinos de Castilla
11. Música: Lamento instr. (improv.)
12. Recitado: “Viendo el Rey y la Reyna que por muchas formas…”
13. Música: Nuba Hiyay Msmarqi. Mizan Bsit. Ya muslimin qalbi (Lamento Árabo andaluz s. XVI)

1502 Moctezuma II es elegido emperador azteca
14. Poema náuhatl sobre la fugacidad universal
Recitado: “¿Cuix oc nelli nemohua oa in tlalticpac Yhui ohuaye?”
15. Música: Homagio Kogui (quena & tambores amerindianos)
16. Música: Recitado: “¿Acaso de verdad se vive en la tierra?…”

VII TESTAMENTO DE ISABEL I Y MUERTE DE COLON
17. Música: Departez vous (instrumental) – Guillaume Dufay

1504 Testamento de la Reina Isabel I de Castilla
18. Música: Recitado: “ Y no consientan…” Sobre el trato a los indios, en una réplica de Fray Bartolomé de las Casas al doctor Ginés de Sepúlveda
19. Villancico: Todos los bienes del mundo – Juan del Enzina CMP 61

1506 (20 de mayo) Muere en Valladolid Cristóbal Colón
20. Fortuna desperata – Heinrich Isaac
21. Música: Recitado: “En mayo de 1505, salió de viaje …”
22. Miserere nostri / Vexilla Regis – Anónimo CMM 106

Epitafio
23. Fantasía I – Lluís del Milà
Fragmento de una carta del Almirante
24. Música: Recitado: “No soy el primer Almirante de mi familia…”
25. Himno Procesional: Hanacpachap cussicuinin (en Quechua) – Juan Pérez Bocanegra

~

Concepció del Programa, Selecció de textos y músicque i Adaptacions musicales
Jordi Savall
Dramaturgia y Textos Arameus, Hebreus, Àrabs i Nàuhatl
Manuel Forcano

Informació

Juny, Juliol i Agost 2006, a Sant Pere de Rodes (El Port de la Selva, Girona), Colegiata de Cardona (1998-2005)

Categoria

Catàleg complet

Descripció

“Este mundo bueno fue si bien usáramos de él como debemos.”

Jorge Manrique (1440-1479)

El nostre passat no és només nostre. L’espai geogràfic que la nostra cultura ha ocupat al llarg dels segles ha inclòs al seu dedins gent diversa amb d’altres formes culturals i religioses com, en els temps de l’antiga Hespèria, la musulmana i la jueva. Però durant l’Edat Mitjana –que va ser, com l’actual, una època d’odis religiosos i d’incomprensió– el paradís de l’Hespèria de les “Tres Cultures” es va anar degradant, i tot i la intolerància i les crueltats, àrabs i jueus habitaven entre nosaltres, vivien com nosaltres, eren nosaltres. A finals del segle XV, després de la conquesta de Granada, foren expulsats o convertits per decret, i la seva marxa significà la fi d’una època, la pèrdua d’un paradís possible: els textos ho denuncien, les músiques ho ploren, la memòria ho il·lumina i la nostra consciència ho dignifica.

Paral·lelament a aquestes convulsions, emergeix una figura excepcional: Cristòfor Colom, l’almirall que el 1492 descobreix el Nou Món. Un nou paradís serà transformat: l’arribada dels colonitzadors comportarà, per una banda la destrucció i la pèrdua de moltes cultures indígenes, i per l’altra, la cristal·lització d’un mestissatge social i cultural molt fructífer tant en el Vell com en el Nou Món.

Les músiques de l’època, juntament amb els textos que esglaonen la biografia de Cristòfor Colom, i especialment aquells que ell mateix va escriure als seus quaderns com la premonitòria cita del Cor de la Tragèdia Medea de Sèneca, (que anuncia l’existència d’un món desconegut més enllà de l’illa de Thule que serà descobert per un mariner audaç), són testimonis directes i reveladors de totes aquestes profundes transformacions. De la combinació entre aquestes fonts històriques i musicals, neix un espectacle renovador, la bellesa i l’emoció musical del qual estableixen un expressiu diàleg amb els textos recitats; uns descriptius, d’altres poètics, alguns vertaderament cruels i d’altres encara més dramàtics, però tots són profundament representatius d’una època de canvis, d’un passat llunyà, però que tanmateix no hauríem d’oblidar. La música ens permet atansar-nos amb una emoció intensa a les cròniques d’un segle excepcional que mostra l’extrema ambivalència d’una època a la vegada convulsa i molt creativa que, no obstant les seves nombroses ombres, també va destacar per un floreixement espectacular de l’art. Escoltem com la meravellosa música dels villancets i els romanços de l’època s’alterna amb el sentiment dolgut i sincer de les cròniques contemporànies d’Andrés Bernáldez, els laments sefardites, les descripcions d’Ibn Battuta, el diari de navegació de l’almirall, els contundents edictes reials, així com el magistral verb poètic tant de Juan del Enzina com del granadí Ibn Zamrak, sense oblidar el meravellós poema en llengua náhuatl sobre la fugacitat universal.

Amb aquesta proposta desitgem, a banda de recuperar un important patrimoni musical interpretat vocal i instrumentalment amb criteris històrics i amb instruments d’època, presentar també el nostre homenatge a les altres principals cultures de l’època. Així doncs, les músiques cortesanes conservades en valuosos manuscrits es complementen amb les músiques de tradició oral procedents de les cultures àrab, jueva, i les d’un Nou Món evocades simbòlicament pel suggestiu so de les diverses flautes originals de les antigues cultures ameríndies. Fer memòria dels moments més significatius d’aquest segle no és només sumar-se a la commemoració del Vè Centenari de la mort de Cristòfor Colom (1506-2006). D’una manera simbòlica, però profundament sincera, volem donar a aquest projecte tot el sentit d’un gest necessari de desgreuge per a uns homes i dones d’unes cultures que en el seu moment no vam ser capaços d’entendre ni de respectar. El disc Paradisos perduts trena la música i la literatura de l’època i ens ofereix un fris breu però intens d’aquells dies crucials de metamorfosis religiosa i cultural on un Vell Món desapareixia i un Nou Món emergia. El testimoni dels textos, seleccionats per Manuel Forcano, recitats per ell mateix en àrab, hebreu, arameu, llatí, català i náhuatl, i per Francisco Rojas i Núria Espert en castellà, així com les músiques cantades també en llatí, hebreu, àrab, quètxua, ladino, castellà, portuguès, català i italià per Montserrat Figueras, Begoña Olavide, Lluís Vilamajó i els solistes de La Capella Reial de Catalunya són la millor prova de la riquesa cultural d’una època que les va veure desaparèixer dels nostres horitzons i que actualment ens avisa de la importància i la necessitat del diàleg i la comprensió entre les diferents religions i cultures a fi de preservar i restaurar tot aquest bagatge cultural.

Els Paradisos perduts proposa un merescut reconeixement a la literatura, a la història, i a la música de l’antiga Hespèria i el Nou Món. Plenament conscients que més de cinc-cents anys ens separen d’aquelles èpoques remotes, creiem justament que, de la mateixa manera que la qualitat poètica i la força expressiva de l’evocació recitada pot fer que aquells esdeveniments més dramàtics tornin a estremir-nos, la bellesa i la vitalitat d’aquelles músiques puguin tornar a emocionar-nos ben intensament. Tinguem present que, per bé que la seva dimensió artística és sempre intemporal, totes aquestes músiques, els seus instruments, formes, sons, en definitiva el seu estil, duen inevitablement en elles mateixes la marca del seu temps. Per això hem optat per la justa adequació històrica vocal i instrumental, complementada amb la corresponent capacitat d’imaginació creativa que tan bé caracteritzen els solistes vocals i instrumentals d’Hespèrion XXI i de La Capella Reial de Catalunya, així com la presència dels solistes especialitzats en les tradicions orientals i en els instruments antics (flautes ameríndies) del Nou Món.

El poeta Jorge Manrique va escriure: “¿Qué se hizo aquel trovar, las músicas acordadas qué tañían?” Amb aquest disc, els escriptors, musicòlegs, recitadors, cantants i instrumentistes que col·laboren en aquest projecte, proposen donar no només una resposta a la pregunta del poeta, sinó també una hipòtesi de reflexió: les músiques vives de temps llunyans, ben trabades a la memòria de la nostra història, poden transformar-se en l’ànima d’una renovada visió crítica i humanística dels nostres orígens, i potser també alliberar-nos de la nostre greu amnèsia cultural. Només així, tot recuperant i revitalitzant l’antic patrimoni musical, així com aproximant-nos d’una altra manera a la història i al passat, podrem imaginar i construir millor la memòria del futur.

JORDI SAVALL
Bellaterra, estiu de 2006