“Du temps & de l’instant” presenta una elecció molt personal de músiques que ens captiven per la seva tendresa i la seva bellesa, i també per la seva capacitat de diàleg i d’harmonia.

Les músiques “del temps”, representades aquí per les músiques de temps passats, són la memòria viva d’un passat, a vegades molt llunyà i alhora molt proper, ja que forma part d’ara endavant del nostre imaginari històric i personal. Les músiques “de l’instant” inclouen totes aquestes músiques úniques, fugaces, que brollen en el moment on el discurs musical pot obrir-se en llibertat i harmonia, sempre a la recerca d’una expressió renovada.

La música és l’art de la memòria per excel·lència, atès que només existeix en l’instant on és concretada per les ones sonores produïdes per la veu humana o els instruments, i és aquesta mateixa limitació que la fa alhora la més humana i la més espiritual de les arts. La música és, per aquest fet, un dels mitjans d’expressió i de comunicació més universals, i no es pot mesurar la seva importància i el seu significat segons criteris d’evolució del llenguatge –en el sentit de la història i el progrés– sinó segons el seu grau d’intensitat expressiva, de riquesa interior i d’humanitat. Des d’aquesta perspectiva, el significat històric d’una obra d’art es dóna, no pel necessari desenvolupament del material sonor (melodia, harmonia, ritme, timbres, etc.), sinó per la voluntat d’expressió dels qui se’n serveixen (compositors i intèrprets).

El programa “Du temps & de l’instant” és concebut com a diàleg intercultural que intenta mostrar o establir ponts vertaders:
entre les músiques d’Orient i d’Occident,
entre les obres cultes i les obres populars, sortides de les tradicions orals,
entre les músiques antigues i actuals,
entre les diferents generacions dels propis intèrprets,
i també entre els intèrprets i el públic.

Com a músics, som d’antuvi el producte del nostre temps. Més concretament, el resultat d’un equilibri individual –i, per tant, únic– entre el nostre esperit i l’esperit propi de l’època en què vivim. Escollir, en aquest començament del segle XXI, d’ocupar-se d’un repertori que es remunta fins al segle XI implica primerament sentir aquesta necessitat interior, a mig camí entre vocació i passió. Així, conèixer les obres més representatives del passat i fer-les reviure en la nostra època, en el respecte dels diferents contextos històrics i estilístics, però fora de tot academicisme, esdevé una manera essencial de retrobar les fonts de la nostra civilització. Renovar aquest espai de creació, d’improvisació i d’experimentació a través del diàleg entre les diferents cultures i tradicions és també assolir contínuament un lloc en el nostre esperit per a totes aquestes meravelles sonores que s’han anat construint, i han de contribuir encara a l’engrandiment d’un dels fonaments essencials de la civilització humanista dels temps moderns: la Música, entesa com a veritable història viva de la humanitat.

JORDI SAVALL
Cardona, primavera de 2005