Redescobrint Elkano

Per als que hem tingut la sort de poder viatjar en l’espai i en el temps amb Jordi Savall, formant part dels seus conjunts i aprenent a cadascun dels seus projectes, la presentació d’un nou programa amb la figura del basc universal Juan Sebastian Elkano com a capità d’un viatge musical a través del món i del seu temps no ens és una tasca tan aliena. Les pautes estan marcades i el principi és senzill: la música és el llenguatge universal per antonomàsia, que des de temps llunyans uneix pobles remots i els segueix unint. La mateixa persona qui, partint d’una expedició a les ordres de la corona de Castella i capitanejada per Fernão de Magalhães a la recerca de les illes de les espècies fa 500 anys, completà la volta a tota l’esfera terrestre, tot marcant una fita en la història universal, i que a dia d’avui és desconegut a bona part del món, ens ve a obrir una mirada al passat per al gaudi i la comprensió del present.

La cultura marítima basca de la qual Elkano és fill ens ha dut a entrar en contacte amb altres pobles des de temps pretèrits, i també amb els seus cants, danses i músiques. L’empremta deixada al nord peninsular al primer mil·lenni de la nostra era per pobles hel·lens vinguts de l’est i per celtes i víkings del nord d’Europa és difícil de traçar, però compartim amb aquestes nacions, amb les que ens hem relacionat a través del mar, instruments, temes al·legòrics i formes musicals. Com molts altres pobles, els bascs hem sigut, a més de pagans, jueus, musulmans, cristians… Tots aquests estadis religiosos han deixat la seva empremta, perfilant allò que som actualment. La situació d’Euskal Herria com a porta real de l’Àndalus a Europa i viceversa, a més de ser un lloc de pas obligat del Camí de Sant Jaume, va atreure cultures molt diverses, propiciant la convivència de diferents mons des de temps immemorials. Tudela, per exemple, fou el bressol i la casa dels escriptors musulmans i jueus més importants, a més d’un nucli comercial i de fabricació naviliera important entre els segles XII i XV, ja que el riu Ebre era aleshores navegable fins a la seva desembocadura. És per això molt important estudiar i observar aquestes cultures i les seves tradicions a l’actualitat, per a reconèixer-nos-hi en gran mesura, comunicar-hi de tu a tu i, endemés, gaudir de tot plegat.

Un dels canvis més importants del pas de l’edat mitjana al període renaixentista que visqué Elkano fou el trasllat del predomini comercial i cultural de l’eix mediterrani a l’atlàntic, que d’aquesta manera esdevingué l’epicentre dels viatges transoceànics i de les rutes comercials. Els bascs tingueren un paper decisiu en aquesta nova concepció del món; la caça de la balena, de la que foren mestres i pioners, els obligà a desenvolupar una enginyeria naval pionera i una indústria manufacturera que els dugué a solcar els oceans, assolint les màximes audàcies marítimes mai conegudes. Establiren relacions comercials amb pobles d’altres continents, com les primeres nacions d’Amèrica del Nord o els habitants d’Islàndia i de Suècia. La història del poble basc i el camí cap a la primera globalització que suposà la primera volta al món estan, per tant, lligats a aquesta història naval i marítima centenària. Aquesta primera globalització, que presentava reptes similars als actuals i desencadenà una guerra pel domini del món, lluny de generar una consciència global, en alguns casos emfatitzà les singularitats davant el perill de desaparició d’allò personal i genuí a favor d’allò global.

No cal oblidar que en aquesta època, la submissió de la realitat a la voluntat del dominium mundi patí un canvi qualitatiu: l’ésser humà passà a prendre la paraula en el seu propòsit de coneixement i d’aventura, en la seva qualitat de creació de Déu, tot avançant decisivament en la seva missió intel·lectual. Així, per exemple, l’espai marítim, la percepció renaixentista del qual transcendia la cosmovisió medieval del temor al desconegut com a demoníac, ocultava misteris que l’experiència nàutica pogué superar i de fet supera.

Per altra banda, les músiques i els instruments que podem trobar a indrets remots, com Indonèsia, ens parlen amb clarividència de la interacció humana, a conseqüència dels contactes tan intensos que s’han desenvolupat des del Renaixement, de la influència de les músiques i dels instruments portats de mar enllà per milers de navegants i esclaus que, de manera forçada i inhumana, foren portats d’un continent a l’altre, i per als quals la música i la dansa va ser una manera de subsistir entre tanta injustícia.

Així doncs, Euskal Barrokensemble torna aquí a la seva gènesi com a grup de música, tot contant la nostra història en primera persona i recordant, mitjançant l’efemèride de la primera volta al món, que aquesta connexió global que evidencià Juan Sebastian Elkano és l’essència de la nostra personalitat plural com a éssers humans.

VIVI FELICE.

Miren Zeberio i Enrike Solinís
Tolosa, desembre de 2018