ELS PREUS PER A LA UE SÓN AMB IVA INCLÒS. INICIA SESSIÓ PER CONSULTAR EL TEU PREU

ELS PREUS PER A LA UE SÓN AMB IVA INCLÒS. INICIA SESSIÓ PER CONSULTAR EL TEU PREU
  • JÉRUSALEM La Ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre
  • JÉRUSALEM La Ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre
Shop > SACD
JÉRUSALEM La Ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre
32,00 TAX INC.
+ cost d'enviament
Info

Referència:AVSA9863

  • Hespèrion XXI
  • La Capella Reial de Catalunya
  • Jordi Savall

Una de les etimologies que expliquen el nom de la ciutat de Jerusalem tradueix el seu nom hebreu com “la ciutat de les dues paus”, tot fent clara referència metafòrica tant a la “pau celestial” com a la “pau terrenal”, la primera proclamada i promesa pels profetes que visqueren o passaren per ella, la segona delejada pels polítics de totes les èpoques que l’han governada al llarg dels seus més de cinc mil anys documentats d’història.

Informació adicional
Intèrprets

L. Elmalich, M. Shanin Khalil, R. Amyan, B. Olavide, Ll. Vilamajó, M. Mauillon
Y. Dalal, G. Mouradian, O. Bashir, A. Lawrence-King

LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA. AL-DARWISH
HESPÈRION XXI
Montserrat Figueras
Direction : Jordi Savall

Informació

Data i lloc de gravació : Collégiale de Cardona (Catalogne). L’église de Saint-Pierre-aux-Nonnains. L’Arsenal de Metz. L’Abbaye de Fontfroide 2007-2008

Llista de Temes

CD 1
1 Fanfara de Jericó, 1200 a.C.
I La Pau celestial: Les Profecies de l’Apocalipsi i el Judici Final
2 Els Oracles sibil•lins (s. III a.C.) – Text grec, fonts jueves, música aramea
3 Introducció (ney i percussió)
4 L’Alcorà: Bismi Al.là ar Rahman (s. VII) –Fatihah Sourate I, 2-7. Fonts Sufís
5 Postludi (qanun)
6 Apocalipsi VI, 12-3: Audi pontus (s. XII)
En l’Evangeli Càtar del Pseudo-Joan V,4 (mss. Las Huelgas)
7 Postludi (arpa medieval)
II Jerusalem, Ciutat jueva, 1000 a.C. – 70 d.C.
El Rei David fa de Jerusalem la capital del regne unificat de Juda i Israel
8 Toc de xofars
9 Pregària per Jerusalem (Salm 121)
10 Dansa instrumental
Alliberament de la ciutat pels Macabeus, 164 a.C.
11 La Pau de Jerusalem (Salm 122) – Els Salms del Rei David

12 Rabí Aquiva va a Jerusalem – Talmud, Makkot 24b.
Text recitat en hebreu
13 Cant de l’exili (Salm 137, 1-6)
Destrucció del Temple i Diàspora, 70 d.C.
14 Plany instrumental (xofars)
III Jerusalem, Ciutat cristiana, 326 – 1244
La reina Helena, mare de Constantí, és a Jerusalem, 326 d.C

15 Stavrotheotokia (Planctus de la Verge)
Atribuïda a l’Emperador Lleó VI (886-912)
16 Fanfara “Pax in nomine Domini”
17 Primera crida a la Croada del Papa Urbà II, 1095
Text recitat en francès
18 Cançó de Croada: Pax in nomine Domini
Marcabru (1100-1150) – 1a Croada
19 Cançó de Croada: Chevalier, mult estes guaritz, 1146
Anònim s. XII – 2a Croada
20 Conductus: O totius Asie Gloria, Regis Alexandria Filia – Anònim s. XIII
21 Planctus « Pax in Nomine Domini »
Els Creuats perden Jerusalem en mans de Saladí
Instrumental

IVa Jerusalem, Ciutat de pelegrinatge, 383 – 1326
22 La Cúpula de la Roca – Ibn Battuta (1304-ca.1377)
23 Siònida: Hermosa ciutat, l’alegria del món – Judà Ha-Leví (1075-1141)

CD2
IVb Jerusalem, Ciutat de pelegrinatge, 383 – 1326 (continuació)

1 Cantiga de Santa Maria: O ffondo do mar tan châo
Alfons X el Savi (1121-1284) CSM383
V Jerusalem, Ciutat àrab i Ciutat otomana, 1244-1917
Ciutat àrab, 1244 – 1516
2 Preludi (oud)
3 L’Alcorà – Sura XVII, 1 – Mahoma va al cel des de la Roca del Temple
4 Dansa del Soma
5 Sallatu Allah – Tradició àrab

Ciutat otomana, 1517 – 1917
6 Makam Uzäl Sakil “Turna”
Mss. Otomà de Kantemiroglu (s. XVII)
7 El somni de Solimà el Magnífic, 1520 – Llegenda otomana (Versió M. Forcano)
Text recitat en turc

8 Marxa guerrera (Anònim otomà)
La Conquesta Otomana de Jerusalem, 1517
Instrumental
VI Jerusalem, Terra d’asil i d’exili, s. XV – XX
9 Palestina hermoza y Santa (tradició Sefardita, Sarajevo)
10 Lament Palestí – Anònim (tradició Palestina)
11 Lament per la ciutat d’Ani (tradició Armènia)
12 El male rahamim (Cant dels morts d’Auschwitz), 1941
Shlomo Katz (Enregistrement històric, 1950)

13 Marxa Fúnebre
Instrumental
VII La Pau terrenal: una esperança i un deure
Vots de Pau
14 Diàleg instrumental
15 Vots de Pau en àrab
16 Vots de Pau en en hebreu Adonay
17 Vots de Pau en armeni
18 Vots de Pau en en llatí Da Pacem (gregorià)
Diàleg de cants (Anònim, tradició oral)
19 Apo xeno meros (en grec) – Anònim (tradició oral)
20 Ghazali (en àrab)

21 Ghazali (en hebreu)
22 Ghazali (Palestina)
23 Siente Hermosa (en ladino)
24 Apo xeno meros (en grec) Versió coral J. Savall
25 Durme, hermoza donzella (en ladino)
26 Ghazali (en àrab, grec & hebreu)
27 Ghazali (instrumental, tradició oral de Marroc)
28 Ensemble Final (tutti)
29 Fanfara final “Contra les barreres de l’esperit”
Jordi Savall, 2008

Categoria

Catàleg complet

Descripció

Una de les etimologies que expliquen el nom de la ciutat de Jerusalem tradueix el seu nom hebreu com “la ciutat de les dues paus”, tot fent clara referència metafòrica tant a la “pau celestial” com a la “pau terrenal”, la primera proclamada i promesa pels profetes que visqueren o passaren per ella, la segona delejada pels polítics de totes les èpoques que l’han governada al llarg dels seus més de cinc mil anys documentats d’història.

Santificada per les tres grans religions monoteistes de la Mediterrània, Jerusalem es va convertir en una ciutat resada i desitjada per tothom, objectiu blanc i diana de pelegrins de tota mena arribats a ella en so de pau, així com de soldats i d’exèrcits en so de guerra, culpables d’assetjar, incendiar, arruinar i devastar Jerusalem més de quaranta vegades durant la seva llarga història.

Ciutat santa o ciutat maleïda, Jordi Savall i Montserrat Figueras –amb músics jueus, cristians i musulmans d’Israel, Palestina, Grècia, Iraq, Síria, Armènia, Marroc, Turquia, Anglaterra, França, Espanya, Italia, Bélgica, i les formacions Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya– presenten els principals avatars històrics de Jerusalem en un fris de textos i músiques sobre els seus protagonistes: músiques jueves, àrabs i cristianes de temps remots fins a l’actualitat on Jerusalem es presenta com una ciutat que espera reunir algun dia les dues paus del seu nom.

Manuel Forcano, 2008

Recent performance at Pierre Boulez saal in Berlin: