Lux Feminae és un homenatge a la llum de la Dona i una invocació a la feminitat, a i d’una manera natural, després de cantar-la tant de temps en música i poesia, se m’ha fet evident que no ha pogut brillar sempre. També és una història amb música sobre la dona ja que aquesta és la que ens permet accedir al món espiritual. Lux Feminae ho fa a partir de set aspectes de la dona de l’antiga Hespèria, de l’Edat Mitjana al Renaixement. El número set és una xifra sacra estimada pels savis i els místics de totes les èpoques: és la unió del 4 (els quatre elements, els quatre colors a partir dels quals es pot fer tota la paleta de l’Art…) i del 3 (la Trinitat, la Piràmide…) que simbolitzen la unió de totes les coses de l’esperit i de la terra, unió que també encarna la figura de la dona. Set són els climes, els mars, els cels, els dies de la creació i el seu caràcter sagrat el tenen també la música, la poesia, així com nosaltres mateixos que podem sacralitzar o donar profunditat a allò que vivim i fem: Més enllà de la música sacra hi ha una forma sagrada de fer música.
Lux Feminae és un instant d’intimitat, la descripció d’un delicat espai intramurs que s’ha de protegir, d’un jardí interior al centre del qual trobem l’ànima, la llum, la bellesa. Per això la manera de cantar també es nodreix d’aquesta intimitat, tot i que també inclou la força, el ritme, la dansa i el dramatisme dels mots. Les diverses tradicions cristiana, jueva i musulmana han sentit la necessitat d’expressar aquesta intimitat a partir d’una mateixa simbologia: el jardí interior, el claustre, el castell de les morades com a espais de recolliment, coneixement i meditació.
Lux Feminae és un disc que celebra perquè la millor manera de viure és celebrar-ho tot i donar-se temps per celebrar. Canta la situació de la dona en la història a partir dels seus aspectes de llum: el místic, el sensual, el maternal, l’amorós, el de plany, el festiu i el de saviesa. Les dones canten la història de la humanitat i celebren la bellesa i la possibilitat de ser bresca de mel al paladar, celebren l’amor místic i haver el ventre gràvid i el pit feliç de Déu, celebren l’experiència d’infantar i de ser mare i nodriment, el do i el deure de transmetre i ensenyar i ser mestres de vida, celebren la joia viscuda fins i tot des de la pèrdua i el dolor. Totes les protagonistes dels poemes i les cançons de Lux Feminae en donen testimoni i són llum.

Montserrat Figueras