Trobada de Músiques i Cultures a la península Ibèrica i Iberoamèrica

Dins del projecte de selecció de les Músiques més representatives d’aquesta fascinant Ruta del Nou Món, «Homenatge al Mestissatge musical: Trobada de Músiques i Cultures a la península Ibèrica i Iberoamèrica» va ser la primera idea que va definir el contingut d’aquest enregistrament. De la mateixa manera, la nostra interpretació vol retre homenatge a tots els músics d’aquests països que han sabut conservar vius fins a la nostra època llenguatges i tradicions antiquíssimes, i a tots els estudiosos que tant han contribuït al coneixement de l’existència d’un dels patrimonis musicals més rics de la humanitat (especialment a Robert Stevenson i Samuel Claro, responsables de les primeres Antologies publicades el 1974-75). Després d’un llarg procés de selecció, el programa de Villancicos y Danzas Criollas es va imposar com a primera expressió d’aquesta meravellosa Trobada de Músiques i Cultures, que ha estat sempre una de les característiques més valuoses i constants de la història musical hispànica i iberoamericana. Tant pel seu context històric (en el qual la presència, el contacte i la convivència de múltiples cultures es va iniciar i es va desenvolupar ja des de les èpoques medievals més remotes a la Península Ibèrica), com per la seva funció essencial en la vida quotidiana i en totes les capes de la societat –on les diferents músiques del poble eren acceptades i valorades fins i tot en els àmbits més alts de la Cort o de l’Església–, el Mestissatge musical es constitueix a partir d’una dimensió essencial de respecte, de tolerància, d’acceptació, i, sobretot, d’assimilació del fet diferencial, ja sigui de raça o de cultura. Si que és cert que no hem d’oblidar que en aquestes trobades de Cultures i de Civilitzacions es van produir també xocs de terribles violències i de grans injustícies. La bellesa, la qualitat i l’originalitat del testimoniatge musical conservat es confirmen en la gran capacitat dels músics, d’aquestes èpoques llunyanes, de transformar la música en una meravellosa mediadora entre els pobles més distants i de transmetre’ns un expressiu missatge de convivència i d’humanitat. Cant essencial a la unió entre els pobles, aquestes “Negrillas i Guarachas, Juguetes i Rorros, Chaconas i Cachuas, Mestizos i Indios”, aquests Villancicos y Danzas Criollas són fonamentalment cants de vida i d’espiritualitat, d’amor i d’alegria, que ens apropen una mica més a la història viva de les dones i els homes d’aquell Nou Món i, com a Músiques de la memòria i de la sensibilitat, ens fan somiar i desitjar un (Nou) Món en Harmonia, més just i més humà.

JORDI SAVALL
Kyoto, tardor 2003