• ÉSPRIT D’ARMÉNIE
  • ÉSPRIT D’ARMÉNIE
Shop > SACD
ÉSPRIT D’ARMÉNIE
17,00
+ cost d'enviament
Info

Referència: AVSA9892

  • Georgi Minassyan
  • Haïg Sarikouyoumdjian
  • Gaguik Mouradian
  • Armen Badalyan
  • HESPÈRION XXI
  • Jordi Savall

Armènia és una de les civilitzacions més antigues de la cristiandat oriental que ha sobreviscut miraculosament a una història convulsa i particularment tràgica. Des de la seva fundació, s’ha situat políticament i geogràficament al bell mig d’altres cultures majoritàriament orientals i de fe musulmana, i ha sofert una història molt dolorosa, marcada per guerres i massacres extremes que han causat la desaparició de més de la meitat de la seva població, l’exili de molts altres i la pèrdua d’una gran part del seu territori.

Informació adicional
Intèrprets

Georgi Minassyan, Haïg Sarikouyoumdjian
Gaguik Mouradian, Armen Badalyan
HESPÈRION XXI
Jordi Savall

Informació

. Data i lloc de gravació : Enregistrements réalisés à la Collégiale de Cardona (Catalogne) Les 29 et 30 mars et les 8, 9 et 25 d’avril 2012

Llista de Temes

1 Menk kadj tohmi (duduk, vièle à archet, kamantcha, vièle à archet & perc.)
2 Akna krunk (2 duduk)
3 Kani vur djan im (rebec, duduk, vièle à archet & percussion)
4 Chant et Danse (2 duduk & percussion)
5 O’h intsh anush (vièle à archet, duduk, vièle à archet. & perc.)
6 Matshkal (2 duduk)
7 Dun en glkhen (kamantcha)
8 Garun a (vièle à archet, duduk, vièle à archet & perc.)
9 Chants de mariage (2 duduk, kamantcha & perc.)
10 Al aylukhs (duduk, kamantcha, vièles à archet & perc.)
11 Plainte : en sarer (2 duduk)
12 Azat astvatsn & Ter kedzo (vièle & percussion)
13 Sirt im sasani (2 duduk)
14 Hayastan yerkir (viola, duduk & orgue)
15 Hey djan (2 duduk)
16 Hov arek (duduk, vièles à archet perc.)
17 Lamento : sev mut amper (2 duduk)

Categoria

Catàleg complet

Descripció

Armènia és una de les civilitzacions més antigues de la cristiandat oriental que ha sobreviscut miraculosament a una història convulsa i particularment tràgica. Des de la seva fundació, s’ha situat políticament i geogràficament al bell mig d’altres cultures majoritàriament orientals i de fe musulmana, i ha sofert una història molt dolorosa, marcada per guerres i massacres extremes que han causat la desaparició de més de la meitat de la seva població, l’exili de molts altres i la pèrdua d’una gran part del seu territori. Tot i això, ha sabut conservar l’essència de les seves característiques nacionals al llarg dels segles, començant per la creació del seu propi alfabet –de la mà del monjo Mesrob Machtots l’any 405–, i com també ho demostra el seu ric patrimoni arquitectònic, avui estès ça i lla fins i tot fora del seu territori actual. Per bé que aquest patrimoni tangible sigui un dels testimonis més colpidors d’aquesta singularitat, Armènia també ha sabut conservar un ric patrimoni intangible en el camp de la música: hom disposa d’un repertori molt ric i variat, però malauradament, amb l’excepció del duduk, encara prou desconegut.

De totes les cultures desenvolupades, la música –representada per certs instruments i per les maneres de cantar i de tocar que la poden definir–, esdevé el reflex espiritual més fidel de l’ànima i la Història dels pobles. De tots els instruments utilitzats en les seves antigues tradicions musicals, Armènia ha atorgat una preferència particular a un instrument únic, el duduk, fins al punt que hom pot afirmar que aquest instrument l’ha definida d’una manera gairebé absoluta. Només escoltar els primers sons d’aquests instruments –habitualment es toquen en duo– la qualitat –gairebé vocal– i la dolçor de les seves vibracions ens transporten a un univers i a una poètica fora de la norma, i ens arrosseguen vers una dimensió íntima i profunda. La música esdevé aleshores un veritable bàlsam, a la vegada sensual i espiritual, capaç de tocar directament la nostra ànima i, quan l’acarona, de guarir-la de totes les ferides i les penes.

Montserrat Figueras sentia una profunda simpatia i una gran fascinació per aquests instruments armenis, especialment el duduk i el kamantxe, així com una gran admiració per les extraordinàries qualitats musicals dels nostres amics músics d’Armènia. Ha estat després del seu decés que jo mateix he trobat un gran consol tot escoltant aquests meravellosos Planys a dos duduks i kamantxe, i per això els vaig demanar venir a tocar a les cerimònies que vam organitzar per acomiadar-nos de la nostra estimada Montserrat. Les seves intervencions musicals van omplir els espais de sons d’un altre món, però d’una bellesa i d’una espiritualitat commovedores. Va ser després d’aquests moments de tanta emoció i sota l’impacte del consol profund que m’aportava aquesta música, que vaig tenir la idea de dedicar aquest projecte singular a la Memòria de Montserrat Figueras i, alhora, retre el nostre homenatge personal a un poble que tant ha sofert al llarg de la història (amb un patiment que encara no ha rebut ple reconeixement) i que, malgrat tant de dolor, ha sabut inspirar músiques tan plenes d’amor i portadores de pau i d’harmonia. Al mateix temps, doncs, també és un homenatge sincer a aquests meravellosos músics que consagren les seves vides a mantenir viva la memòria d’aquesta cultura antiga.

Sort meravellosa: el molt bon amic meu i gran mestre de kamantxe Gaguik Mouradian, m’havia regalat -ja l’any 2004- alguns reculls de músiques armènies, entre els quals el fabulós Thesaurus de melodies armènies publicat el 1982 a Erevan pel musicòleg Nigoghos Tahmizian, on he pogut trobar els més bells exemples d’aquest repertori, als quals he afegit peces per a kamantxe i algunes altres a dos duduks que m’han proposat els amics músics d’Armènia. Amb la col·laboració d’un altre músic meravellós i també molt bon amic, l’intèrpret de duduk Haïg Sarikouyoumdjian, he pogut passar alguns mesos d’estudi i de treball quotidià tot desxifrant els secrets d’aquestes antigues i bellíssimes melodies, tot escoltant enregistraments antics i cercant d’identificar les claus “secretes” de l’estil i el caràcter de cadascuna d’aquestes músiques. Durant aquests darrers mesos, no hi hagut nit que jo no l’acabés sense passar unes hores meravelloses en l’estudi i la interpretació d’aquestes melodies d’un encant tant pregon.

Finalment hem pogut fixar dates per treballar-les plegats, i entre la fi del mes de març i els primers dies d’abril ens hem trobat a la meravellosa Col·legiata de Cardona a fi d’enregistrar totes les peces escollides per finalment fer realitat aquest homenatge personal i col·lectiu dedicat a aquest embruixador i elegíac Esperit d’Armènia. Tot seguit després, i gràcies a la col·laboració de Lise Nazarian, també una altra estimada amiga d’Armènia, ens hem dedicat a la recerca i a l’estudi dels elements que complementen la música per a la realització del llibret del CD: llibres d’art i d’història sobre Armènia que hem trobat abundantment gràcies a Armen Samuelian i a Alice Aslanian, conservadors i animadors de la magnífica «Librairie Orientale», situada al carrer Monsieur Le Prince de París, i així com a l’especialista J.P. Mahé per la presentació d’una visió essencial sobre l’Art i la Història d’aquest país. A més a més, Manuel Forcano ha escrit uns articles sobre la Memòria del Genocidi i sobre la Cronologia de la història armènia: una història que nosaltres modestament volem ajudar a mantenir viva amb l’emoció de les músiques d’aquest enregistrament.

Sense Emoció no hi ha pas Memòria, sense Memòria no hi ha pas Justícia, sense Justícia no hi ha pas Civilització, i sense Civilització l’ésser humà no té futur.

JORDI SAVALL
Versalles, 5 de juliol 2012