Pre order BEETHOVEN Revolution 6-9

Pre order BEETHOVEN Revolution 6-9
  • JOSEPH HAYDN – La Création
  • JOSEPH HAYDN – La Création
  • JOSEPH HAYDN – La Création
  • JOSEPH HAYDN – La Création
Shop > SACD
JOSEPH HAYDN – La Création
20,66
+ cost d'enviament
Info
Descripció
ALIA VOX
AVSA9945

CD1 : 54’18
CD2 : 49’00

Die Schöpfung
The Creation · La Création
Ein Oratorium in Musik gesetzt von
JOSEPH HAYDN

Libretto von Gottfried van Swieten nach Dem verlorenen Paradies von John Milton
Uraufführung: Wien, 1798 (Hob. XXI: 2)

CD1

1-15. ERSTER TEIL 36’20

16-20. ZWEITER TEIL 17’58

CD2

1-7. ZWEITER TEIL (suite) 20’20

8-13. DRITTER TEIL 28’40

 

SOLISTES
Gabriel & Ève : Yeree Suh soprano
Uriel : Tilman Lichdi ténor
Raphaël & Adam : Matthias Winckhler baryton

LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA
Préparation de l’ensemble vocal : Lluís Vilamajó

LE CONCERT DES NATIONS
Manfredo Kraemer concertino

Direction : Jordi Savall

Enregistrement réalisé du 5 au 7 mai 2021
à la Collégiale du Château de Cardona (Catalogne)
par Manuel Mohino
Montage et mastering SACD : Manuel Mohino 

TEXTES EN FRANÇAIS, ENGLISH, CASTELLANO, CATALÀ, DEUTSCH, ITALIANO

 

Joseph Haydn i La Creació

El meu interès i la meva fascinació per l’obra de Joseph Haydn es remunten als anys 1960-1964, quan vaig completar els meus estudis musicals i de violoncel al Conservatori Superior de Barcelona i vaig tenir l’ocasió de descobrir i d’estudiar alguns dels seus quartets més bonics. En aquella època, sempre m’acompanyaven dues partitures de butxaca especials pels camins de l’aprenentatge de les formes musicals i de la descoberta fascinant de les grans obres cabdals de la creació musical: una era L’art de la fuga de J. S. Bach i l’altra Les set últimes paraules de Crist a la Creu de J. Haydn. Més tard vaig poder enregistrar aquestes dues obres meravelloses per al segell ASTRÉE, alguns anys després d’haver fundat i preparat els conjunts musicals adequats: L’art de la fuga va ser enregistrat el març de 1986 amb quatre solistes d’instruments de vent i quatre violes de gamba del conjunt HESPÈRION XX, després d’un any de concerts per tot Europa celebrant els 300 anys del naixement de Bach; quatre anys més tard, hi seguiria el desembre de 1990 l’enregistrament de Les set últimes paraules de Crist a la Creu de J. Haydn, dos anys després de fundar l’orquestra LE CONCERT DES NATIONS. Aquesta darrera obra em va impressionar tant, que setze anys després, l’octubre de 2006, vaig sentir el gran desig de “revisar-la” i interpretar-la a l’oratori de la Santa Cueva de Cadis, l’indret per al qual havia sigut encarregada i on va ser estrenada la Setmana Santa de 1787.

El següent objectiu era abordar la interpretació de La Creació, una de les últimes grans obres cabdals d’aquest compositor, amb la nostra orquestra LE CONCERT DES NATIONS i amb instruments de l’època de Haydn. També he comptat amb el nostre cor de LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA –gràcies al treball realitzat a les nostres Acadèmies Professionals–, un bon conjunt vocal especialitzat en l’estil d’aquesta època i també capaç de cantar en alemany. Quinze anys després de l’enregistrament de Cadis assolim aquest nou objectiu, aquesta nova Creació, que tenim l’immens plaer de presentar-vos aquí.

Recordem breument alguns trets de la vida de Joseph Haydn (1732-1809). El compositor austríac era descendent de pagesos i d’artesans, tant pel costat patern com pel matern, originaris del poble de Rohrau i establerts des de feia vàries generacions a la zona, una contrada eminentment fronterera i cruïlla d’elements ètnics austríacs, hongaresos i eslaus, sobretot croats. Així doncs, no estranya que la música d’aquests diferents pobles deixés rastre en l’art de Haydn.

Després d’una breu estada a Hainburg, no gaire lluny del seu poble natal, Haydn passà un primer període d’una desena d’anys a Viena, on va rebre lliçons com a infant de cor, abans de passar-ne deu més menant una vida d’artista independent, adquirint la pràctica del seu ofici i impregnant-se per tots els porus de la seva essència de tanta música com podia. Com molt bé ens recorda Jens Peter Larsen, a partir de 1760 –a l’edat de 28 anys– inicià un llarg període com a mestre de capella al servei dels prínceps Esterházy, primer a Eisenstadt, després a Eszterháza, prop de la frontera austro-hongaresa. Van ser anys d’activitat fecunda, com ell mateix ho reconeixeria més tard: “El meu príncep estava satisfet amb tots els meus treballs, i jo rebia la seva aprovació; situat al capdavant d’una orquestra, podia lliurar-me a experiències, observar què provoca l’efecte o el minva, per després corregir, afegir, retallar; en una paraula, gosar. Aïllat del món, no tenia ningú al meu costat que pogués fer-me dubtar de mi o torbar-me; així doncs, havia d’esdevenir original per força.”

Després de la mort del príncep Miklós Esterházy el 1790, fou alliberat gairebé totalment de les seves funcions oficials, cosa que li permeté de realitzar, als anys següents, dues llargues gires de concerts per Anglaterra, que refermaren considerablement la seva fama europea. Principal exponent, juntament amb Mozart, del “classicisme vienès” a la segona meitat del segle XVIII, esdevindria un dels compositors universalment coneguts, i la seva posició dins l’evolució de la música europea es caracteritza pel fet d’haver crescut durant els darrers anys del barroc; cap al 1750 va prendre part en tota l’eclosió del classicisme vienès fins al llindar del romanticisme, que irrompria just després del 1800.

Haydn va compondre La Creació entre 1796 i 1798 i l’estrenà en privat el 30 d’abril de 1798 i en públic el 1799. No entraré massa en els detalls d’aquesta obra, magistralment explicats i comentats al text que editem, escrit per Marc Vignal, gran especialista en Haydn. Tan sols voldria recordar que l’inici de l’obra va causar una gran sensació a la seva estrena. Haydn hi comptava, i sembla que va guardar-ne gelosament el secret fins a l’assaig general. Els seixanta compassos introductoris del Largo, titulats “La representació del caos”, feien tanmateix referència a una tradició musical força antiga, com afirma Carl de Nys, “conreada molt fidelment pels compositors que pertanyien a la francmaçoneria, com és el cas de Le Chaos de Jean-Féry Rebel al seu ballet Les Éléments de 1737” (obra que vam enregistrar el 2015, ALIA VOX, ref. AVSA9914).

Al memorable concert del 27 de març de 1808, al qual hom feu assistir el vell mestre portant-lo en una butaca, en el moment dels aplaudiments frenètics que encara desencadenava el fragment que acabava en ff, després del Caos, la introducció del recitatiu de Rafael i l’entrada del cor amb la seva impressionant successió de pp i ff, Haydn, amb llàgrimes als ulls, apuntà al cel amb la seva mà i digué: “Això ve d’allí dalt.” Aquesta afirmació és la prova més sincera de la seva íntima creença, que Haydn va conservar profundament, fins i tot durant la composició de La Creació, tot confessant que, “mentre treballava, sentia un fervor de fe molt particular”. Però aquesta obra també és inspirada per l’espiritualitat de les lògies maçòniques vieneses de l’època; per concloure, coincidim totalment amb Carl de Nys quan afirma que “és sobretot el primer oratori profà, en el sentit que el seu missatge s’adreça a tots els homes, exactament al mateix estil de La flauta màgica, en sentit líric, i molt abans del final de la Novena Simfonia de Beethoven”.

JORDI SAVALL

Bellaterra, 1 de setembre de 2021