• VILLANCICOS Y DANZAS CRIOLLAS (1550-1750)
  • VILLANCICOS Y DANZAS CRIOLLAS (1550-1750)
Shop > CD
VILLANCICOS Y DANZAS CRIOLLAS (1550-1750)
15,00
+ cost d'enviament
Info

Referència: AV9834

  • La Capella Reial de Catalunya
  • Hespèrion XXI
  • Jordi Savall

De la Iberia Antigua al Nuevo Mundo (1550-1750)

Trobada de Músiques i Cultures a la península Ibèrica i Iberoamèrica

Dins del projecte de selecció de les Músiques més representatives d’aquesta fascinant Ruta del Nou Món, «Homenatge al Mestissatge musical: Trobada de Músiques i Cultures a la península Ibèrica i Iberoamèrica» va ser la primera idea que va definir el contingut d’aquest enregistrament. De la mateixa manera, la nostra interpretació vol retre homenatge a tots els músics d’aquests països que han sabut conservar vius fins a la nostra època llenguatges i tradicions antiquíssimes, i a tots els estudiosos que tant han contribuït al coneixement de l’existència d’un dels patrimonis musicals més rics de la humanitat (especialment a Robert Stevenson i Samuel Claro, responsables de les primeres Antologies publicades el 1974-75).

Informació adicional
Intèrprets

La Capella Reial de Catalunya
(Montserrat Figueras, Adriana Fernández, Marisa Vila, sopranos
Maite Arruabarrena, Rosa Domínguez, mezzo-sopranos
Carlos Mena, Josep Hernández, contreténors
Lambert Climent, Francesc Garrigosa, Lluís Vilamajó, Miguel Bernal, ténors
Furio Zanasi, Jordi Ricart, barytons
Ivan García, Daniele Carnovich, basses)
Hespèrion XXI
Direction Jordi Savall

Informació

Data i lloc de gravació : a la Col·legiata del Castell de Cardona (Catalunya) del 10 al 13 desembre 2001, 5 novembre 2002 i 8 i 9 gener 2003

Llista de Temes

Villancicos Cortesanos y Coloniales (1550-1750)

Juan de Arañés (?-1649)
Chacona : A la vida bona (Libro segundo de tonos y villancicos, Roma, 1624 / Ibérico)
Anónimo (Improvisación)
Danza del Hacha (Instrumental. Improvisación sobre el Tema de Antonio Martin y Coll Huerto Ameno de Varias Flores, Madrid, 1709 / Ibérico)
Pedro Guerrero (?-v.1520)
Moresca : Di Perra Mora (Cancionero de Medinaceli mss. 13231 / Ibérico)
Mateo Flecha (1491-1553)
Negrilla a 4 : San Sabeya gugurumbé (Las Ensaladas, Praga, 1581 / Ibérico)
Juan Pérez Bocanegra
Ritual formulario : Hanacpachap cussicuinin (Gerónimo de Contreras, 1631 / Lima)
Anónimo (Improvisación)
Jota (arpa & perc.) (Improvisación sobre el Tema del Códice Saldivar / México)
Juan Hidalgo (1612-1685)
Tono humano : Ay que me río de amor (Madrid, BN, Ms.380/824a / Ibérico)
Gaspar Fernandes (1570-1629)
Mestizo e Indio : Tleycantimo choquiliya (Catedral Oachaca / Oaxaca)
Frei Filipe da Madre de Deus (v.1630-1690)
Negro a 5 : Antonia Flaciquia Gasipà (Archivo Capitular, 1704 / Guatemala)
Anónimo (Improvisation)
Cachua (Instrumental / Improvisación sobre la melodia recogida por Baltasar Martínez Compañón, obispo de la diócesis de Trujillo / Perú)
Tomás de Torrejón y Velasco (v.1644-1728)
Rorro : Desvelado dueño mio (Archivo del Seminario de San Antonio Abad, en el Cuzco / Cuzco)
Juan Gutiérrez de Padilla (1590-1664)
Negrilla : A siolo flasiquiy (Puebla, Catedral, 1653 / Puebla)
Melchor de Torres y Portugal (XVIe s.)
Juguete : Un juguetico de fuego (Archivo del Seminario de San Antonio Abad / Cuzco)
Juan García de Zéspedes (v.1619-1678)
Juguete a 4 : Convidando esta la noche
Guaracha : Ay que me abraso (México, Coll. priv. Dr. Gabriel Saldivar y Silva / México)
Joan Cererols (1618-1676)
Villancico a 8 : Serafín que con dulce (Biblioteca de Catalunya, Ms.748, Barcelona / Montserrat)

Categoria

Catàleg complet

Descripció

Trobada de Músiques i Cultures a la península Ibèrica i Iberoamèrica

Dins del projecte de selecció de les Músiques més representatives d’aquesta fascinant Ruta del Nou Món, «Homenatge al Mestissatge musical: Trobada de Músiques i Cultures a la península Ibèrica i Iberoamèrica» va ser la primera idea que va definir el contingut d’aquest enregistrament. De la mateixa manera, la nostra interpretació vol retre homenatge a tots els músics d’aquests països que han sabut conservar vius fins a la nostra època llenguatges i tradicions antiquíssimes, i a tots els estudiosos que tant han contribuït al coneixement de l’existència d’un dels patrimonis musicals més rics de la humanitat (especialment a Robert Stevenson i Samuel Claro, responsables de les primeres Antologies publicades el 1974-75). Després d’un llarg procés de selecció, el programa de Villancicos y Danzas Criollas es va imposar com a primera expressió d’aquesta meravellosa Trobada de Músiques i Cultures, que ha estat sempre una de les característiques més valuoses i constants de la història musical hispànica i iberoamericana. Tant pel seu context històric (en el qual la presència, el contacte i la convivència de múltiples cultures es va iniciar i es va desenvolupar ja des de les èpoques medievals més remotes a la Península Ibèrica), com per la seva funció essencial en la vida quotidiana i en totes les capes de la societat –on les diferents músiques del poble eren acceptades i valorades fins i tot en els àmbits més alts de la Cort o de l’Església–, el Mestissatge musical es constitueix a partir d’una dimensió essencial de respecte, de tolerància, d’acceptació, i, sobretot, d’assimilació del fet diferencial, ja sigui de raça o de cultura. Si que és cert que no hem d’oblidar que en aquestes trobades de Cultures i de Civilitzacions es van produir també xocs de terribles violències i de grans injustícies. La bellesa, la qualitat i l’originalitat del testimoniatge musical conservat es confirmen en la gran capacitat dels músics, d’aquestes èpoques llunyanes, de transformar la música en una meravellosa mediadora entre els pobles més distants i de transmetre’ns un expressiu missatge de convivència i d’humanitat. Cant essencial a la unió entre els pobles, aquestes “Negrillas i Guarachas, Juguetes i Rorros, Chaconas i Cachuas, Mestizos i Indios”, aquests Villancicos y Danzas Criollas són fonamentalment cants de vida i d’espiritualitat, d’amor i d’alegria, que ens apropen una mica més a la història viva de les dones i els homes d’aquell Nou Món i, com a Músiques de la memòria i de la sensibilitat, ens fan somiar i desitjar un (Nou) Món en Harmonia, més just i més humà.

JORDI SAVALL
Kyoto, tardor 2003