20% off + free Pro·Pacem CD-Book over 60€ order

  • JOSÉ MARÍN Tonos Humanos CD
  • JOSÉ MARÍN Tonos Humanos CD
Shop > CD
JOSÉ MARÍN Tonos Humanos CD
16,00 12,80
+ shipping cost
Info

Referència: AV9802 (CD)

  • Montserrat Figueras

In the Iberian peninsula during the seventeenth century, a wide variety of dances were set to words and song, while at the same time many ballads and carols were also danced. Our outstanding literary and dramatic authors, from Juan del Enzina to Calderón de la Barca, including Miguel de Cervantes and Lope de Vega, have left us in their curtainraisers, interludes, comedies and dances a wonderful repertoire “rich in carols, folk songs, seguidillas and sarabandas”, which beckon one to dance “hasta molerse el alma” (until one is fit to drop – La Entretenida) and“cantaba con tal donaire” (“were so charmingly sung” – La Gitanilla) “que suspendían los sentidos y los ánimos de cuantos los escuchaban” (that they bewitched the soul and the senses of all who listened to them – Persiles y Segismunda). That extraordinary genius Miguel de Cervantes tells us in “La Gitanilla” that his gypsy heroine Preciosa, danced and sang to the sound of the tabor and the castanets because she was performing “por ser la danza cantada” (a song and dance) and that she accompanied herself “unas sonajas, al son de las cuales dando en redondo largas y ligerisimas vueltas cantó el romance” (on a rattle, singing her ballad as she lightly danced in wide, whirling circles”.

Description

Al segle XVII, es cantava a la Península Ibèrica una gran varietat de danses i es ballaven també molts romanços i villancets. Els grans genis literaris i teatrals hispans –des de Juan del Enzina fins a Calderón de la Barca, passant per Miguel de Cervantes i Lope de Vega– ens han llegat, a les seves lloes, entremesos, comèdies i balls, un meravellós repertori “ric en villancets, cobles, seguidilles i sarabandes”, entre els quals es ballava “fins a moldre’s l’ànima” (La Entretenida) i es “cantava amb tanta empenta” (La Gitanilla) “que suspenia els sentits i els ànims de tothom que els escoltava” (Persiles i Sigismunda). El Príncep dels Enginys, Miguel de Cervantes, ens explica a “La Gitanilla” com la Preciosa ballava i cantava al so del tamborí i de les castanyoles “en ser la dansa cantada” i com s’hi acompanyava amb “uns sonalls, al so dels quals, donant en rodó llargues i lleugeríssimes voltes, cantava el romanç”.

La conjunció històrica i social d’aquesta època fa possible la reunió d’una gran diversitat d’influències reflectides a la pràctica musical diària, des de les més populars fins a les més cortesanes, i així se’ns fan patents les molt diverses maneres, qualitats i formes de cantar: és el propi Cervantes qui ens descriu com Feliciana de la Voz “va deixar anar la veu als vents i cantà” amb tal bellesa “que suspenia els sentits” (Persiles i Sigismunda), i també com Escalante cantava seguidilles “amb veu subtil i trencadissa” (Rinconete i Cortadillo). Així mateix, Lope de Vega diu a “El viaje del alma”: “toca, canta, menja i beu, salta i corre, dansa i balla”, i Lucas Fernández afirma en una comèdia: “ballem, que cantant anirem, quin cant voleu cantar?, un que sigui de ballar”. I finalment, trobem de nou Cervantes, al Quixot, quan diu en boca d’Altisidora: “no volia que el meu cant descobrís el meu cor …”, mentre a “La Entretenida” elogia “la barbera que canta pel cel i balla per la terra”.

La força poètica i musical dels segles anteriors es va perpetuar a tots els nivells, fins i tot als més populars, car és evident al testimoni literari que els cantants del segle XVII coneixien els villancets i romanços antics (sobretot Gaiferos y Melisanda, Durandarte, El Conde Claros, Dos Ánades, Madre la mi madre, Tres morillas, etc.) i també dominaven les tècniques d’improvisació i ornamentació tot fent gola (emprades durant tot el segle XVI al repertori per a veu i viela: Milán, Narváez, Mudarra, etc.). Tot plegat contribuí a l’evolució i la consolidació d’un patrimoni musical genuí d’una vitalitat i bellesa extraordinària.

La major part dels Tonos Humanos de José Marín triats per a aquest enregistrament van ser composts sobre passacalles, canaris, espanyolets, xàqueres, paradetes i sarabandes, i en tots ells, Marín aconsegueix que el cant es nodreixi sempre de la suggestió del text poètic, sense renunciar a la vitalitat de la dansa. Les improvisades glosses i diferències galanes realitzades “ex tempore”, tant per la veu com per les cordes pinçades de la guitarra i l’arpa i per les percussions subtils dels tamborins i les castanyoles, ens acosten a un moment privilegiat de la música ibèrica, en què l’esperit dels antics es barreja i combina amb les influències més noves, nascudes encara al si d’una cultura multiracial que escoltava sempre l’ànima dels seus pobles.

MONTSERRAT FIGUERAS
Bellaterra, gener de 1998

Related

Products

BAILAR CANTANDO BAILAR CANTANDO
BAILAR CANTANDO
17,00 13,60
LACHRIMAE CARAVAGGIO LACHRIMAE CARAVAGGIO
LACHRIMAE CARAVAGGIO
17,00 10,88