PRICES FOR EU CUSTOMERS ARE TAX INCLUDED. LOGIN TO CHECK YOU PRICE

PRICES FOR EU CUSTOMERS ARE TAX INCLUDED. LOGIN TO CHECK YOU PRICE
  • JÉRUSALEM La Ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre
  • JÉRUSALEM La Ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre
Shop > SACD
JÉRUSALEM La Ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre
37,23 TAX INC.
+ shipping cost
Info

Reference: AVSA9863

  • Hespèrion XXI
  • La Capella Reial de Catalunya
  • Jordi Savall

Una delle etimologie che spiegano il nome di Gerusalemme traduce la sua espressione ebraica come “la città delle due paci”, facendo chiaro riferimento metaforico tanto alla “pace celeste” come alla “pace terrena”, la prima proclamata e promessa dai profeti che vissero o passarono per essa, la seconda sempre anelata dagli uomini politici di ogni epoca che l’hanno governata nel corso degli oltre cinque mila anni documentati di storia.

Informazioni aggiuntive
Intèrprets

L. Elmalich, M. Shanin Khalil, R. Amyan, B. Olavide, Ll. Vilamajó, M. Mauillon
Y. Dalal, G. Mouradian, O. Bashir, A. Lawrence-King

LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA. AL-DARWISH
HESPÈRION XXI
Montserrat Figueras
Direction : Jordi Savall

Informació

Data i lloc de gravació : Collégiale de Cardona (Catalogne). L’église de Saint-Pierre-aux-Nonnains. L’Arsenal de Metz. L’Abbaye de Fontfroide 2007-2008

Llista de Temes

CD 1
1 Fanfara de Jericó, 1200 a.C.
I La Pau celestial: Les Profecies de l’Apocalipsi i el Judici Final
2 Els Oracles sibil•lins (s. III a.C.) – Text grec, fonts jueves, música aramea
3 Introducció (ney i percussió)
4 L’Alcorà: Bismi Al.là ar Rahman (s. VII) –Fatihah Sourate I, 2-7. Fonts Sufís
5 Postludi (qanun)
6 Apocalipsi VI, 12-3: Audi pontus (s. XII)
En l’Evangeli Càtar del Pseudo-Joan V,4 (mss. Las Huelgas)
7 Postludi (arpa medieval)
II Jerusalem, Ciutat jueva, 1000 a.C. – 70 d.C.
El Rei David fa de Jerusalem la capital del regne unificat de Juda i Israel
8 Toc de xofars
9 Pregària per Jerusalem (Salm 121)
10 Dansa instrumental
Alliberament de la ciutat pels Macabeus, 164 a.C.
11 La Pau de Jerusalem (Salm 122) – Els Salms del Rei David

12 Rabí Aquiva va a Jerusalem – Talmud, Makkot 24b.
Text recitat en hebreu
13 Cant de l’exili (Salm 137, 1-6)
Destrucció del Temple i Diàspora, 70 d.C.
14 Plany instrumental (xofars)
III Jerusalem, Ciutat cristiana, 326 – 1244
La reina Helena, mare de Constantí, és a Jerusalem, 326 d.C

15 Stavrotheotokia (Planctus de la Verge)
Atribuïda a l’Emperador Lleó VI (886-912)
16 Fanfara “Pax in nomine Domini”
17 Primera crida a la Croada del Papa Urbà II, 1095
Text recitat en francès
18 Cançó de Croada: Pax in nomine Domini
Marcabru (1100-1150) – 1a Croada
19 Cançó de Croada: Chevalier, mult estes guaritz, 1146
Anònim s. XII – 2a Croada
20 Conductus: O totius Asie Gloria, Regis Alexandria Filia – Anònim s. XIII
21 Planctus « Pax in Nomine Domini »
Els Creuats perden Jerusalem en mans de Saladí
Instrumental

IVa Jerusalem, Ciutat de pelegrinatge, 383 – 1326
22 La Cúpula de la Roca – Ibn Battuta (1304-ca.1377)
23 Siònida: Hermosa ciutat, l’alegria del món – Judà Ha-Leví (1075-1141)

CD2
IVb Jerusalem, Ciutat de pelegrinatge, 383 – 1326 (continuació)

1 Cantiga de Santa Maria: O ffondo do mar tan châo
Alfons X el Savi (1121-1284) CSM383
V Jerusalem, Ciutat àrab i Ciutat otomana, 1244-1917
Ciutat àrab, 1244 – 1516
2 Preludi (oud)
3 L’Alcorà – Sura XVII, 1 – Mahoma va al cel des de la Roca del Temple
4 Dansa del Soma
5 Sallatu Allah – Tradició àrab

Ciutat otomana, 1517 – 1917
6 Makam Uzäl Sakil “Turna”
Mss. Otomà de Kantemiroglu (s. XVII)
7 El somni de Solimà el Magnífic, 1520 – Llegenda otomana (Versió M. Forcano)
Text recitat en turc

8 Marxa guerrera (Anònim otomà)
La Conquesta Otomana de Jerusalem, 1517
Instrumental
VI Jerusalem, Terra d’asil i d’exili, s. XV – XX
9 Palestina hermoza y Santa (tradició Sefardita, Sarajevo)
10 Lament Palestí – Anònim (tradició Palestina)
11 Lament per la ciutat d’Ani (tradició Armènia)
12 El male rahamim (Cant dels morts d’Auschwitz), 1941
Shlomo Katz (Enregistrement històric, 1950)

13 Marxa Fúnebre
Instrumental
VII La Pau terrenal: una esperança i un deure
Vots de Pau
14 Diàleg instrumental
15 Vots de Pau en àrab
16 Vots de Pau en en hebreu Adonay
17 Vots de Pau en armeni
18 Vots de Pau en en llatí Da Pacem (gregorià)
Diàleg de cants (Anònim, tradició oral)
19 Apo xeno meros (en grec) – Anònim (tradició oral)
20 Ghazali (en àrab)

21 Ghazali (en hebreu)
22 Ghazali (Palestina)
23 Siente Hermosa (en ladino)
24 Apo xeno meros (en grec) Versió coral J. Savall
25 Durme, hermoza donzella (en ladino)
26 Ghazali (en àrab, grec & hebreu)
27 Ghazali (instrumental, tradició oral de Marroc)
28 Ensemble Final (tutti)
29 Fanfara final “Contra les barreres de l’esperit”
Jordi Savall, 2008

Categoria

Catàleg complet

Descrizione

Una delle etimologie che spiegano il nome di Gerusalemme traduce la sua espressione ebraica come “la città delle due paci”, facendo chiaro riferimento metaforico tanto alla “pace celeste” come alla “pace terrena”, la prima proclamata e promessa dai profeti che vissero o passarono per essa, la seconda sempre anelata dagli uomini politici di ogni epoca che l’hanno governata nel corso degli oltre cinque mila anni documentati di storia.

Considerata santa dalle tre grandi religioni monoteiste del Mediterraneo, Gerusalemme è divenuta una città oggetto di preghiere e di desideri, bramata da tutti, obiettivo e meta sia di pellegrini di ogni natura portati a lei da un richiamo di pace, sia di soldati e di eserciti richiamati da spirito di guerra, responsabili di avere assediato, incendiato abbattuto e devastato Gerusalemme più di quaranta volte durante la sua lunga storia.

Città santa o città maledetta, Jordi Savall e Montserrat Figueras – insieme a musicisti ebrei, cristiani e musulmani di Israele, Palestina, Grecia, Siria, Armenia, Turchia, Inghilterra, Francia, Spagna, Italia, Belgio, e ai complessi Hespèrion XXI e La Capella Reial de Catalunya – presentano le vicissitudini storiche di Gerusalemme in un fregio di testi e musiche sui suoi protagonisti: musiche ebraiche, arabe e cristiane da tempi remoti fino ad oggi, nelle quali Gerusalemme si presenta come una città che aspira a riunire, un giorno, le due paci del suo nome.

Manuel Forcano, 2008

Recent performance at Pierre Boulez saal in Berlin: