ALTRE FOLLIE
1500 – 1750

Ref: AVSA9844

• Hespèrion XXI
• Jordi Savall

ALTRE FOLLIE
1500 – 1750

1. Anonyme (Peru) Folias criollas (improv.) 3’24
2. Anonyme (CMP) Folias antiguas (ca. 1500) 4’02
3. Antonio de Cabezón Pavana con su glosa (1557) 3’01
4. Alonso Mudarra Fantasia que contrahaze la harpa de Ludovico (1546) 2’40
arpa triple
5. Vincenzo Ruffo Gamba in Basso, e Soprano (1564) 2’00
6. Alessandro Piccinini Partita sopra la Follia (1623) tiorba 3’31
7. Andrea Falconiero Folias (a 3) echa para mi Señora (1650) 4’32
8. Bernardo Storace Follia (1664) cembalo 3’58
9. John Playford Faronell’s Division (1685) 5’07
10. F.Corbetta / G.Sanz Folias (1674) chitarra 3’14
11. Arcangelo Corelli Follia (1700) 11’00
12. Joan Cabanilles Diferencias de Folias (1700) cembalo 5’55
13. Henrico Albicastro Sonata “La Follia” (1704) 11’41
14. Santiago de Murcia Folias Gallegas (1700-32) guitarra 3’23
15. Antonio Vivaldi Sonata “La Follia” Op.1 n.12 RV63 (1705) 9’44

Manfredo Kraemer
Rolf Lislevand, Michael Behringer
Mauro Lopes, Arianna Savall
HESPÈRION XXI
Jordi Savall

Enregistrements réalisés du 28 Février au 4 Mars et du 6 au 9 Juin 2005 à la Collégiale du Château de Cardona (Catalogne) par Nicolas de Beco assisté de Jiri Heger. Direction artistique : Nicolas Bartholomée.
Montage numérique : Nicolas de Beco et Aline Blondiau
Transfert et Mastering SACD : Musica Numeris

Durant els segles XV i XVI, mentre s’instaurava el nou poder centralitzat de l’estat absolut a la major part de les nacions europees, les corts reials d’arreu d’Europa es convertiren en el centre principal de la vida artística i cultural dels seus països respectius. Aquestes corts congregaven una elit de cortesans aristocràtics dels quals s’esperava que dominessin els principis de la poesia, la dansa i la música vocal i instrumental, de la mateixa manera que se suposava que havien de seguir unes regles d’etiqueta estricta i complexa en tots els aspectes de la interacció social diària, adoptar un codi de moda luxós i sempre canviant o mantenir una refinada conversa amb una dama. Les tradicions de la cultura popular heretades dels segles anteriors no foren completament rebutjades, però quedaren subjectes a un procés de transformació intensa, perdent les seves connotacions rurals més òbvies i adoptant regles noves i elaborades que exigien un procés d’aprenentatge llarg, només assequible als fills de la noblesa a partir d’una edat molt primerenca. Començaren a circular models cosmopolites i internacionals dins dels cercles de les corts aristocràtiques als diferents països, seguint l’exemple directe de qualsevol altra cort que fos considerada més a la moda en cada moment: la dels reis d’Anglaterra al principi del segle XV, en el punt àlgid del seu poder militar i polític al continent; la dels ducs de Borgonya immediatament després, quan eren de llarg els sobirans més rics d’Europa; la dels reis de França, com a conseqüència de la seva victòria sobre el borgonyons; la dels estats italians més rics del canvi del segle XVI, quan els models artístics de la Itàlia del Renaixement havien esdevinguts irresistibles. Però cada cort –naturalment algunes més que d’altres– també mantenia forts lligams amb les seves tradicions i la seva cultura local, fins i tot si aquestes estaven en un procés de transformació cap a més o menys grau de radicalitat en la recerca d’una imatge inconfusible de distinció aristocràtica.

+ Informació al llibret del CD

RUI VIEIRA NERY
Universitat d’Évora